lectures de la missa del diumenge XIII de durant l'any 2 juliol 2017

DIUMENGE XIII DE DURANT L’ANY

«qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat»

Lectura del segon llibre dels Reis

Un dia Eliseu passava per Sunam. Hi havia allà una dona benestant que l’obligà a quedar-se a menjar a casa seva. Des d’aquell dia, cada vegada que Eliseu hi passava, s’hi quedava a menjar. Llavors ella digué al seu marit: «Estic convençuda que l’home de Déu que passa sempre per casa nostra és un sant. Fem-li una petita habitació d’obra a la terrassa, posem-hi un llit, una taula, una cadira i un llum, i cada vegada que vingui podrà retirar-se allà.» El dia que Eliseu hi anà, es retirà en aquella habitació i s’hi quedà a dormir. Llavors Eliseu digué a Guihezí, el seu criat: «Què podem fer per aquesta sunamita?» Guihezí li respongué: «Mira, no té fills, i el seu marit ja és gran.» Eliseu li va dir: «Crida-la.» Guihezí la cridà, i ella es presentà i es quedà a l’entrada de l’habitació. Eliseu li digué: «L’any que ve, per aquest temps, amanyagaràs un fill.»

2Re 4,8-11.14-16a

Salm Responsorial

R. Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors.
Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors,
d’una generació a l’altra anunciaré la vostra fidelitat.
Vós heu dit: «El meu favor és indestructible,
mantinc la fidelitat en el cel.» R

Senyor, feliç el poble que us aclama.

Caminarà a la llum de la vostra mirada.
Tot el dia celebrarà el vostre nom,
enaltirà la vostra bondat. R

Ve de vós la glòria del seu poder,
alcem el front perquè vós ens estimeu;
el nostre rei és del Sant d’Israel,
és del Senyor l’escut que em protegeix. R

Sl 88,2-3.16-19 (R.: 2a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, tots els qui hem estat batejats en Jesucrist, hem estat submergits en la seva mort. Pel baptisme hem estat sepultats amb ell en la mort, perquè, tal com Crist, gràcies al poder admirable del Pare, va ser ressuscitat d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida. I si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. I sabem que Crist, un cop ressuscitat d’entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap poder sobre ell. Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre, però ara que viu, viu per a Déu. Igualment vosaltres, penseu que sou morts pel que fa al pecat, però viviu per a Déu en Jesucrist.

Rm 6,3-4.8-11

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m’acompanya, no és bo per venir amb mi. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui per causa meva l’hauran perduda, la retrobaran. Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes, qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos, i tothom qui doni un vas d’aigua fresca a un d’aquests petits, només perquè és el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa.»
Mt 10,37-42

"Estimem molt la família i Déu encara més"

A la Transfiguració de Jesús surt Moisès, representant la Llei; i pels Profetes hi ha Elies que —amb Eliseu— són profetes sense llibre propi.
La generositat d’una dona benestant vers Eliseu, l’home de Déu, supera amb escreix el nivell habitual. Fem-li una habitació d’obra, posem-li un llit, una taula, una cadira i un llum.
L’agraïment d’Eliseu vers la dona que no té fills és obra del poder de Déu: l’any que ve amanyagaràs un fill.
El batejat, en sortir de l’esclavatge del Pecat, entra en el senyoriu del Senyor al qual resta radicalment unit participant solidari del destí de Crist.
Les dues cares del baptisme són morir a l’home vell i renéixer a la vida nova, com la del Ressuscitat.
Tingueu-vos per morts al Pecat però vius per a Déu en Jesucrist. En principi el cristià sí és mort al pecat, però el pecat no és mort sinó viu i operant!
Pau atribueix els mateixos efectes a la fe que al baptisme: no coneix baptisme sense fe ni fe sense baptisme.
Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per a venir amb mi. Jesús no contraposa en disjuntiva dos amors: el de Déu i el de la família. Prenent com a punt de comparació l’amor a la família, reconegut com a bàsic, diu que l’amor a Déu —expressat en la fidelitat a Crist— ha de ser encara més alt que el de la família.
Qui vulgui guardar la vida en poder seu, amb egoisme, de fet la perdrà; però qui l’haurà perduda per causa meva —la de l’Evangeli— la retrobarà.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi